Molts de nosaltres hem sentit a parlar més
d’una vegada, per exemple als mitjans de comunicació, sobre la violència de
gènere o el maltractament a infants. Què passa, però, amb la gent gran que és
maltractada? Aquesta és una problemàtica social que està començant a sortir a
la llum, però encara està molt lluny de ser atesa amb prou detall i rigor. Hi
ha un desconeixement general envers el maltractament de les persones grans i,
especialment, l’abús econòmic i financer cap a aquestes.
Això és degut, en part, al fet que fins no fa
massa es pensava que els problemes de casa es quedaven a casa i, també, a que
pels mitjans de comunicació són més atractives aquelles situacions en les que
hi ha sang o un abús físic. Per altra banda, la concepció negativa que la
nostra societat té sobre l’envelliment, en contrast amb la visió de les
persones grans com a sàvies en altres societats (com les asiàtiques), és un
factor que també té un paper important en l’alt grau de desconeixement envers l’abús
econòmic o financer cap a la gent gran.
Com a factor d’especial interès, m’ha cridat l’atenció
un estudi sobre els maltractaments econòmics financers a les persones grans
elaborat per la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC,
2009). Aquest forma part del programa DAPHNE II, instaurat pel Parlament Europeu
per tal de “combatre tots els tipus de violència exercida contra els menors,
els joves i des dones d’Europa i tots els aspectes d’aquest fenomen” (FATEC,
2009, p. 15).
Les
conclusions d’aquest estudi que més m’han sorprès són les següents:
- Política Autonòmica:
- No es coneixen estudis, informes ni programes per a sensibilitzar a les persones de la societat en general del tema dels maltractaments ni de l’abús financer a la gent gran. (p. 84)
- Es solen aprofitar els serveis dirigits a la població en general, com les residències de respir. (p. 81-82)
- Maltractaments financers per part de les institucions i empleats de comerç:
- És una forma de maltractament que moltes vegades és difícil de demostrar. (p. 84).
- Notarialment no es pot fer res perquè quan les persones accedeixen a un notari les operacions ja estan lligades. Legalment és difícil ja que es pot denunciar judicialment, però cal demostrar la situació de vulnerabilitat, necessitat de protecció, estar reconeguda judicialment i demostrar situació d’abús. (p. 74-75)
- Existeix un desconeixement genèric sobre si hi ha mesures internes de bancs, assegurances, etc. per detectar possibles fraus. Normalment els bancs es desentenen. Existeix maltractament econòmic de tipus: Mobbing immobiliari, excursions organitzades, venta a domicili i contractes abusius. Hi ha constància de que la Fundació Aequitas té un programa de detecció d’abusos econòmics i està molt vinculada a la fiscalia. No és un tema que sigui molt difós entre els medis de comunicació. (p. 83)
Per tant, tot i que la consciència sobre aquesta problemàtica ha crescut considerablement en els ultims anys, encara queda molt per fer. Les persones grans que són maltractades econòmica o financerament estan força desprotegides, considerant que molts professionals desconeixen la legalitat envers aquest tema i, a més, tot i tenir-ne coneixement moltes vegades no serveix de gaire perquè és difícil de demostrar.
Per altra banda, xoca que tot i haver-hi protocols d'actuació en cas de maltractament en institucions d'atenció a la gent grant com les residències, no hi ha cap mesura específica en institucions de comerç. No sembla que hi hagi masses professionals especialitzats ni tampoc recursos especialment preparats, encara que el creixent envelliment de la població és un fet que agreuja aquesta problemàtica social.
Bibliografia
- FATEC. (2009). Investigació sobre maltractaments econòmico-financers a les persones grans: Catalunya 2006-2007. Barcelona: FATEC.
