En la nostra societat, podem apreciar un
creixent envelliment de la població. Què significa això? Doncs que l’esperança
de vida en néixer és cada cop més alta, mentre que l’índex conjuntural de
fecunditat és cada cop més baix. Aquest últim, segons IDESCAT (2002), “Expressa
el nombre de fills que tindria una dona hipotètica al final de la seva vida
reproductiva, si al llarg d'aquesta vida el seu comportament fos idèntic al que
reflecteix la sèrie de taxes específiques de fecunditat per edat. S'expressa
com a nombre mitjà de fills per dona.”
Aquesta realitat ha estat recollida amb
preocupació en una notícia publicada pel porrtal LaGentGran.cat el passat 7 d’octubre
(2014):
"La crisi econòmica dels últims anys ha deixat en un segon pla el problema que l'envelliment suposarà per a les economies desenvolupades en les pròximes dècades. Les projeccions de Població Mundial que elabora l'ONU pinten un panorama prou complicat per a l’Estat espanyol pel que fa a la garantia de pagament de les pensions, atès el sistema de repartiment vigent.
L’augment de l’esperança de vida representar un augment inversament proporcional entre les persones en situació de treballar i les que tenen dret a percebre una pensió de jubilació. Així per exemple, el nombre d'octogenaris passarà dels 2,7 milions actuals a 3,9 d'aquí 20 anys i es duplicaran al 2045 (5,3 milions). I el que és més greu encara, el 2100, Espanya tindrà més de 7 milions d'habitants de més de 80 anys d'edat, de manera que un de cada sis ciutadans estarà per sobre d'aquesta edat .
Si no només tenim en compte els més grans de 80 anys, sinó els majors de 65, la situació és encara més complicada. Ara mateix, suposen un 18,3 % de la població, una proporció que anirà pujant sense parar fins a representar una quarta part dels ciutadans en 2030. En els següents 20 anys, la situació continuarà deteriorant-se, de manera que els majors de 65 superaran el terç de la població espanyola".
Així doncs, com es mantindrà el sistema de
pensions si cada vegada hi ha menys joves? Aquest és un aspecte a tenir en
compte, especialment si considerem que com puntualitza FATEC (2009), segons les
Nacions Unides Espanya serà el 2050, si no es modifica la tendència actual, el
país més envellit del món. Si, com ja he comentat en l’entrada anterior sobre
els efectes de la crisi en les persones grans, tenim present que la font
d’ingressos principal d’aquestes persones és la pensió de jubilació (Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2009), queda clar que aquesta
és una problemàtica molt preocupant.
- FATEC. (2009). Investigació sobre maltractaments econòmico-financers a les persones grans: Catalunya 2006-2007. Barcelona: FATEC.
- Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família. (7 octubre 2014). Podran pagar-se les pensions en un futur?: L'any 2050 l'Estat espanyol només tindrà la meitat de població en edat de treballar, i un terç serà més gran de 65 anys. LaGentGran.cat. Recuperat 1 de novembre de 2014, a http://www.lagentgran.cat//noticia/502/podran/pagar-se/pensions/futur
- IDESCAT. (2002). Indicadors demogràfics. Metodologia. Recuperat 1 de novembre 2014, a http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TCD=20&V3D=19&V4D=914&QI&TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&V3=914&PARENT=1&CTX=B#a3
- Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. (2009). Condicions de vida i hàbits de la gent gran de la ciutat de Barcelona (1a ed.). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Acció Social i Ciutadana.
Aquesta problemàtica és greu ja que com tu dius cada cop la població està més envellida, el problema de les pensions és difícil de gestionar.
ResponderEliminarActualment gran part de la joventut triga més en tenir fills en relació èpoques passades, això és en part pel context social, però també per dificultats econòmiques. Per aquest motiu una de les solucions que es podria aplicar seria donar ajudes per a fomentar la natalitat, així com facilitar l'adaptació de l'horari del/ la cuidador/a de la criatura per a que sigui possible tan la jornada remunerada com la no remunerada. Si els joves deixen de tenir fills, no haurà persones suficients per a cotitzar els diners necessaris per poder pagar les pensions.
Trobo aquesta temàtica molt interessant, però no coincideixo amb la vostra opinió.
ResponderEliminarL'any 2010, en Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón, tres reconeguts economistes, van publicar un llibre titulat: "¿Estan en peligro las pensiones públicas?: Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan."
La conclusió a la qual arriben els nostres autors és més o menys la següent: si en els propers anys incorporem a la població ocupada els més de sis milions d'aturats i alguns dels joves que han hagut d'emigrar, (aproximadament un milió en els darrers dos anys), poden tornar al país i, si d'aquí al 2050, dupliquem la productivitat, (cosa més que probable gràcies a la tecnologia), resulta que no només no existeix cap problema a l'hora de mantenir les pensions futures, sinó que es poden incrementar de manera substancial.
Considero que el debat no és de caire tècnic, sinó ideològic i que, sovint, ens volen fer creure que les pensions públiques no són viables per tal de poder privatitzar aquest sector de l'economia.