Encara que la formació de la persona no acaba mai i les persones sempre estan en un procés d'aprenentatge, actualment la concepció que es té de la gent gran és negativa. Ocasionalment es considera a la gent gran com a problema degut a la pèrdua de facultats biològiques crea dependència, aquesta falta d'autonomia repercuteix a l'aportació que pot fer la persona a la societat.
La teoria de que la societat és possible per que la persona aporta, ve reforçada per la concepció de la funció d'utilitat que té la mateixa societat sobre les persones grans. Es considera com a útil, aquella persona desenvolupa una funció dins de l'entorn social, un exemple molt clar seria el fet de ser actiu en el mercat laboral. Quan un individu treballa està cotitzant, cosa que fa que la persona pugui contribuir en la sostenibilitat de la Seguretat Social i la continuïtat dels diferents serveis que ofereix l'Estat.
En aquesta percepció de la persona, no es té en compte el concepte d'envelliment actiu, segons l'OMS és el procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen.
Aquesta visió el que indica és que la participació de la gent gran en la societat no depèn només de les capacitats funcionals de les persones sinó també dels recursos que dóna aquesta per a la millora de l'autonomia de les persones grans. És per això que hem de promoure mesures que potenciïn les capacitats i habilitats de la gent gran, per a que tothom pugui participar en la societat.
BIBLIOGRAFIA:
- Rodríguez, A (2001). Entorno a la socialización de la tercera edad. Tesis doctoral no publicada, Univesitat de Navarra, Navarra.
- Tabueña, M (2011). Les persones grans: atenció i protecció .Pelegrí, X (ed), Els serveis socials a Catalunya: Aportacions per al seu estudi. (p357-372). Lleida: Universitat de Lleida; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Estic totalment d'acord amb el que dius, ja que en un dels estudis que vaig utilitzar per fer una de les meves entrades al blog (DAPHNE II) també es comentava que en la nostra societat hi ha una visió més aviat negativa cap a la gent gran.
ResponderEliminarAixò, com tu has dit, és degut en part a que ja no estan actives laboralment i per tant es considera que ja no aporten res a la societat, fent que es vegin com una càrrega per aquesta. Contrasta molt amb algunes societats asiàtiques en les que tota la generació viu al mateix domicili i la persona més respectada en aquest és la més gran, ja que se la considera més sàvia.
Una proposta per tal de començar a canviar aquesta percepció negativa que tenim de l'envelliment podria ser convidar a persones grans a les escoles (avis dels nens, per exemple) a l'assignatura d'història quan es tractin períodes que ells han viscut.