lunes, 24 de noviembre de 2014

La socialització de la gent gran III: Estereotips de la gent gran

Els estereotips actuen com a clixés en la comprensió d’un fenomen, objecte o grup social. La imatge de la gent gran varia en funció de la cultura, època i societat. Globalment trobem dues grans visions de la gent gran, una positiva i una negativa: la visió positiva està relacionada amb la idea de la persona gran com a transmissora de valors, com a font de saviesa i plena d’experiències, que gaudeix d’una posició influent dins de la família. Per altra banda, la visió negativa de la vellesa exposa la pèrdua de capacitats, dependència i autonomia de la persona, destacant el deteriorament mental, les mancances graduals físiques, la dependència econòmica i l’aïllament social.

En l’actualitat, els canvis socials que han succeït com la incorporació de la dona al mercat laboral, el sorgiment de les noves tecnologies i Internet, noves construccions familiars, la creació de lleis a favor del col·lectiu LGBT... fan que el rol de la persona gran dins de la família ha canviant progressivament. En l’actualitat la societat ha vinculat certes funcions com la de la cura i protecció dels nens al col·lectiu de la gent gran.

Dintre del gran ventall de estereotips que hi ha sobre la gent gran he escollit aquests:

·        Els avis no entenen la tecnologia: aquest mite ve donat per la idea de que els avis són incapaços de canviar i adaptar-se a noves situacions. Aquesta idea es contradiu amb la gran quantitat de cursos i programes per a persones grans on  poden aprendre nous coneixements en tots els àmbits (programes de dansa, cursos de cuina o patchwork...).

·        Els avis no tenen vida sexual: això ve donat per la vinculació dels conceptes sexe- joventut dins de la societat, aquesta idea va reforçada per els medis audiovisuals (per exemple els anuncis de preservatius sempre surten una parella formada per un noi i una noia d’uns vint anys). Cal tenir en compte que la etapa que viuen les persones grans és el període vital on més augmenta l’actitud emocional i l’habilitat d’estimar.

·        La vellesa com la segona infantesa: donat a la progressiva pèrdua de facultats que es pateix amb el pas del temps, la persona va perdent dependència i va necessitant ajuda per a realitzar algunes tasques com no poder cuinar o necessitar suport per a dutxar-se o vestir-se. Per aquest motiu es veu a la gent gran com a nens, ja que has de tenir cura d’ajudar-los en aquelles feines que no puguin arribar a fer.

Per il·lustrar el poder d’aquest estereotips en la societat adjunto un vídeo d’un programa de televisió anomenat “Los mayores gamberros “ on de mode còmic es posa de manifest situacions on les persones grans actuen de manera contraria a la idea general que es té d’ells.




BIBLIOGRAFIA:


No hay comentarios:

Publicar un comentario